És temps per a la Banca Ètica

En David de Germinal-Poble Sec ha adaptat aquest article que vaig escriure per a la Burxa:

Fa un parell d’anys, un col·lectiu de persones van fer i distribuir
una publicació gratuïta amb el títol de “Crisi”. A les
seves pàgines l’Enric Duran explicava una acció de desobediència civil
consistent en demanar préstecs a moltes entitats bancàries, i en un
moment donat deixar de tornar-los. Prop de mig milió d’euros van ser
“expropiats” i desviats, segons ens ha explicat el propi Enric, cap als
moviments socials per fer front a un sistema insostenible. I les
entitats financeres no només eren víctimes d’aquesta acció, sinó que
eren titllades, en la portada de la publicació, de lladres.

 logo fiare, extret de la seva web

Però no tots els bancs són igual. La banca ètica va
aparèixer a Europa quan -entre d’altres reivindicacions socials que la
van impulsar- molts ciutadans i ciutadanes van demanar que els seus
estalvis no ajudessin a Sud-àfrica, corroïda pel racisme. I ja que ens
vam començar a preguntar què fa el banc amb els nostres diners, això va
permetre estendre els criteris cap a rebutjar inversions en armes, en
indústria contaminant, etc. Aquests criteris negatius
han arrelat fins i tot en alguns fons d’inversió auto-anomenats “ètics” o
“solidaris” d’alguns bancs, que mantenen paradoxalment fons d’inversió
“sense adjectiu”. Un cas més d’apropiació de termes i inquietuds socials
per part de les grans empreses.[@more@]

Cal remarcar, però, que aquests fons anomenats “ètics”
en moltes ocasions inverteixen en grans empreses que cotitzen a borsa i
que en la majoria de casos simplement es consideren “ètiques” pel fet
de disposar d’un departament de Responsabilitat Social Corporativa i per
editar alguna que altra memòria de sostenibilitat… No obstant, és
curiós veure com moltes d’aquestes empreses tenen justament un munt de
causes obertes i denúncies arreu del món per violació dels Drets Humans,
del medi ambient o dels drets laborals. Pel que fa als fons o productes
financers “solidaris” de la banca convencional, el nivell d’hipocresia
és encara més escandalós si és que això és possible, ja que es tracta de
productes que donen part dels seus interessos (als quals renuncien els
clients, no el banc) a una ONG o Fundació, potser de cooperació al
desenvolupament o de defensa dels Drets Humans. Però paradoxalment, els
diners que han generat aquests interessos poden haver estat invertits
sense cap problema en qualsevol activitat econòmica o gran empresa que
justament atempti contra els Drets Humans o contra el desenvolupament
humà i sostenible dels països econòmicament empobrits.

Actualment, però, la banca ètica va molt més enllà de tot
això
, i no només es caracteritza per la seva total
transparència
i pels criteris d’inversió negatius
(aquelles activitats en les quals es compromet a no invertir mai), sinó
que també té uns criteris positius. I el que es
proposa amb aquests és invertir en projectes econòmicament viables i
necessaris per al benefici comú de la societat, però que normalment no
poden accedir a finançament extern amb tanta facilitat.

Una de les propostes més antigues de
finances solidàries a casa nostra
va ser el Coop57, pensada per a
subvencionar projectes de cooperatives. Pocs anys després es van obrir
oficines d’Oikocredit,
TriodosBank, i Fiare. Es pot
trobar més informació sobre aquestes i altres propostes a www.fets.org. Una altra iniciativa
europea interessant i que fóra bo promoure per veure si acaba arrelant
entre nosaltres és el Jak,
un banc ètic d’origen suec, i que curiosament funciona sense
interessos.

Per altra banda, en els darrers anys han sorgit al nostre país un bon
nombre d’altres iniciatives relacionades amb les finances
ètiques o alternatives
, i que poden suposar eines molt
interessants per a integrar en un sistema ètic i alternatiu integral i
més ampli. Entre aquestes són de destacar les Comunitats Auto-Finançades (petits grupets de gent
que organitzen una espècie de bancs comunitaris posant
en comú els seus estalvis i fent-se préstecs mútuament segons unes
condicions prèviament fixades pel propi grup) , o bé les monedes
socials o alternatives
, com l’Eco de Tarragona o l’Ecoseny del Montseny,
a través de les quals es pretén fomentar un ús més social del diner.

Dels projectes que hem anomenat, alguns com el Coop57,
Oikocredit i Fiare,
tenen la peculiaritat què no són pròpiament
bancs en el sentit tradicional, sinó que són cooperatives de
crèdit
: el capital social de l’entitat no pertany a un petit
col·lectiu d’accionistes que exigeixen la màxima rendibilitat, sinó que
és de tots els socis i sòcies d’aquesta cooperativa, que tan sols
demanen a canvi que el projecte sigui viable i pugui tenir la funció que
se li ha encomanat. I és que justament una de les característiques de
les cooperatives és la “democratització econòmica” o la “humanització de
la presa de decisions” (per dir-ho d’alguna manera), ja que en aquest
tipus d’organitzacions, les decisions es prenen en assemblea i hi té
tant dret a veu i vot un soci o sòcia amb una petita inversió, com
aquell qui tingui una participació majoritària.

Així doncs, si l’actual sistema està en crisi, i ho
està per raons econòmiques i financeres, la millor forma de
sortir-ne és crear alternatives econòmiques i financeres
, però
amb altres paradigmes i en les quals l’economia estigui al servei de les
persones i no al revés. Si consumint de forma responsable estem
promovent models econòmics i productius amb uns principis i valors més
socials, posant els nostres diners a la banca ètica estem multiplicant
exponencialment aquest efecte, i a més, a la vegada estarem traient
l’oli que lubrifica la màquina del sistema capitalista explotador i
descabellat per traslladar-lo a un sistema de mercat social més humà,
just i solidari. Si el món es mou i s’ha mogut sempre per interessos
econòmics, aquí és on realment podem fer mal a l’actual sistema per
transformar-lo d’una forma positiva, i realment podem fer-hi
molt, moltíssim més del què creiem
.

Per tot això, des de la cooperativa de consum Germinal també hem
decidit en assemblea donar suport al projecte Fiare fent-nos-en socis
promotors. A banda de participar en el capital social, hi participarem
també mitjançant un representant. Es pot veure així un altre avantatge
d’organitzar-se i consumir col·lectivament: poder, amb poc esforç
econòmic personal, contribuir a un meravellós projecte; i a la vegada
poder donar el suport humà que aquest necessita.

Aquesta entrada és una adaptació de l’article escrit per en
Miquel de Germinal-Vallès per a l’apartat “El Mostrador” del número de
març
del periòdic de
comunicació popular La Burxa
.

Cal remarcar, però, que aquests fons anomenats “ètics”
en moltes ocasions inverteixen en grans empreses que cotitzen a borsa i
que en la majoria de



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: És temps per a la Banca Ètica

  1. Albert diu:

    Hola amic,

    és una iniciativa molt interessant.

    El nostre passat més recent té una cultura anarquista i de suspicàcia cap a l’Estat molt grans.

    Sens dubte són positives les iniciatives que humanitzin les relacions.

    Cordialment,

    Albert

  2. Miquel diu:

    Per qui no entengui anglès, tradueixo una mica el comentari de GolffMarion que sembla que sigui spam, i que segurament ho és.
    Diu que “què es pot fer per tenir diners si ningú en té?”. La proposta que crec que pot anar millor, no és préstecs de diners, com proposa, sinó de passar dels diners. Moneda social, per exemple.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *